La unió de cervells treballant sense perjudicis per a un fi comú és el multiplicador d’enregistrar més gran que hi pot haver
Igual que passa amb qualsevol matèria física en què el fregament continuat produeix calor, el fregament de neurones genera una energia calorífica capaç de transformar la realitat en noves visions, inquietuds i escenaris.
Les neurones sense fregament es refreden.
Amb fregament negatiu, es contrauen.
Amb fregament positiu, dilaten la seva capacitat i energia.
Així es destrueixen o construeixen parelles, famílies, grups, empreses, països,…
Al capdavall, tot passa pel cap.
Els cervells miserables són els que sempre defugen la suma i es defensen i combaten des de l’enfrontament.
El sembrem des dels seu inamovibles dogmes, en comptes d’aprofitar el percentatge de raó (per petit que sigui) que els altres puguin aportar.
Els dogmàtics són tota aquesta xusma que va frenar i frena civilitzacions, països, empreses, i relacions humanes.
Tenen la febre de dominar, atribuint-se sempre la raó, i són plens a vessar de deshonestedat per apagar o manipular tota llum que no provingui de si mateixos.
Des del pòdium que sempre confereix el poder, es consideren petulantment superiors, en comptes de baixar arran de terra i absorbir les veritats que només es transmeten amb tota puresa i frescor a un metre setanta, que és l’alçada mitjana dels cervells respecte al sól.
En tota relació entre humans, menyspreu i enfrontament són obscuritat que divideix; connexió i respecte són llum multiplicadora de visió i espais.
Una pregunta per als inteligents; què val més… enfrontar-se i dividir-se, o aprofitar-se i multiplicar-se?
Extret de “Tu pots”, de Joaquín Lorente.
