“Bones raons i males excuses”, Joan Majó – 1ra Part

Article de Joan Majó al Diari ARA del divendres 13 de gener de 2012

Aquests últims mesos hem assistit a un curs complet de com justificar, amb raons o amb excuses, les mesures impopulars que els diferents governs han pres o s’han vist obligats a prendre. Per no caure només en la crítica gratüita, vull fer algunes distincions que sovint no es fan amb prou objectivitat.
1. A cap govern li agrada prendre decisions dures que generen rebuig ciutadà i pèrdua de popularitat (i de vots!). Per reduir aquest efecte, s’ha de fer una tasca d’explicació, intentant que els ciutadans comprenguin que, encara que doloroses, aquestes mesures són la millor manera de resoldre els problemes que la societat té plantejats. Parteixo, doncs, de la bona fe dels governants que es troben en aquesta situació, incloent en aquesta bona fe una suposada explicació de transparent de la realitat, no amagant les dificultats, per fer a tothom conscient de la necessitat de sacrificis i esforços. Fer això és una mostra de responsabilitat. A partir d’aquí, m’agradaria separar, a l’hora de justificar-se, les bones raons de les males excuses.
2. Lloaré sempre aquell governant que, després d’una anàlisi realista dels problemes, explica les alternatives possibles i transmet la convicció que ha triat el camí que fa menys mal al conjunt de la societat i que reparteix més equitativament les càrregues entre tots els ciutadans, segons les possibilitats de cadascun. En canvi, si sembla que el camí triat afavoreix molt un grup de ciutadans i en perjudica d’altres, es tindrà dret a sospitar que, amb l’excusa de solucionar els problemes, el que s’està intentant és canviar els equilibris socials -cap a una banda o cap a una altra- i, per tant, es podrà pensar que fins i tot l’anàlisi estava manipulada per la ideologia, perquè l’objectiu buscar era diferent del que s’ha dit. En aquest cas, més que excuses, el que hi ha és falsejament de la realitat.
3. Deixant aquest cas de banda, en un moment de crisi indiscutible com l’actual hem de distingir entre raons i excuses. La necessitat de desendeutar-se és una bona raó, la necessitat de reduir el dèficit també és una bona raó, la necessitat d’augmentar la competitivitat també ho és, la necessitat de crear ocupació encara més… És a dir, tots els problemes objectius són una bona raó, i no en necessitem més. Els governs que actuen amb decisió i valentia en aquesta direcció mereixen suport, siguin els que siguin. Però quan a l’hora de justificar-se perden aquesta valentia i busquen un altre tipus d’excuses, perden una bona part de la seva força moral.

(Demà continua…)

Anuncios

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión /  Cambiar )

Google+ photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión /  Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión /  Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión /  Cambiar )

Conectando a %s