Neules, torrons i escons

Article escrit per al diari digital Te l’envio per mail

Com aquell nen que espera il·lusionat l’arribada dels Reis en una gèlida nit, milers de seguidors del conservador Mariano Rajoy es van aplegar a la porta de la seu del Partit Popular esperant que Rajoy, Sáenz de Santamaria i Aguirre, sense camells però ven enjoiats, els donessin la notícia; Espanya serà blava de nou. El Partit Popular no va millorar gaire els resultats obtinguts el passat 2008, però la pèrdua de més de cinc milions de vots del Partit Socialista a ajudat, per no dir que és l’únic motiu, que ha fet que Rajoy, amb menys de la meitat de carisma que Aznar, millori la majoria absoluta del seu predecessor. Ni els homes més fidels al líder conservador preveien aquest resultat. És per això que l’amic de Bush va tornar a entrar a la seu de Gènova dos anys després de la seva ultima visita. Molt commovedor tot plegat.

L’homoleg del trio màgic a Catalunya foren també tres senyors que, no només no porten gaire regals a infants i adults del nostre país, sinó els retallen en educació, sanitat i serveis socials. Un d’ells de tant en quant toca la bateria i la resta de dies fa un soroll impressionant, l’altre està tancat a Palau i l’últim va rebre ja fa temps el regal del seu pare, al qui podem considerar caga tió, de mantenir el llegat familiar en la Generalitat.

El fins ara omnisomrient Rubalcaba, el passat diumenge va esdevenir el Grinch, va mirar arreu buscant consol i va adonar-se de que aquest Nadal poc tindrà a celebrar. Tots creuem els dits per a que no s’ennuegui amb una neula o un massapà i ens quedem sense cap de la oposició. Als lectors més veterans els sonarà el nom de Joaquin Almunia. Als militants socialistes també, i no volien que el passat 20N se’l recordés. I així va ser. Després de quatre anys d’esforç titànic per posar Espanya al nivell d’Europa en justícia social i drets civils i després d’altres tres anys d’una difícil gestió d’una policrisi (econòmica, social, moral i global), Rubalcaba va obtindre 110 diputats. Per que us feu a la idea, la derrota suposa el mateix que si el Pare Noèl es llencés desde el seu trineu mentre sobrevola l’Atlàntic. Catastròfic.

Ara només cal paciència, ganes de seguir endavant i molt d’estòmac per aguantar els anys que vindran.

20111128-182403.jpg

Anuncios

Un comentario en “Neules, torrons i escons

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión /  Cambiar )

Google+ photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión /  Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión /  Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión /  Cambiar )

w

Conectando a %s