Aquesta ha sigut una setmana llarga, estressant i sense cap moment de relax. He dormit una mitja de cinc hores diàries i he maleït ministres, consellers del govern, polítics varis i, sobretot, a les maneres de molts. Estic indignat per moltes coses. Per començar, que el govern no sàpiga fer res més que destruir el que tant de temps i tants de diners ha costat construir, i moltes coses sense valorar objectivament el seu valor, el seu objectiu o les seves pretensions. Per a canalitzar la meva decepció i indignació he decidit fer un resum de la setmana amb tuits. Tot en 140 caràcters.
El que per a Convergència és “fer despesa en Ensenyament”, per als Socialistes és “invertir en Educació”. No saben o no volen acceptar-ho.
La política no és una lluita de gosses. No cal mossegar l’altre per ferir-lo, només cal construir plegats per assolir objectius comuns.
Els estudiants criden al carrer i les finestres amb doble vidre del Ministeri no els deixa sentir res. No hi ha més sord que el que no vol sentir.
Nous projectes, noves il·lusions, canvis constants, permanències incertes, apostes fortes, morts sobtades… Quina setmana.
Plaça Sant Jaume.
