Triste llamada a la vida

Em baso en el record de la teva fotografia per a trobar-te a faltar.

L’acaricio com si la pell que s’hi veu fos capaç de sentir el tacte dels meus dits tremolosos. El teu cabell, bru com la tardor més plàcida es deixa acaronar mentre al·lucino i veig un lleu somriure que s’accentua a la marca dels teus llavis.

Aquest llavis que sé que ja no han de ser meus, però si que ho són del millor postor, aquell qui enlluerna la nit dels teus somnis, d’aquell qui acompanya els segons entre alé i alé, entre suspir i suspir…

Què diu el temps?

Què diu el Sol?

Diuen que només volen la teva felicitat, com jo. Que només volen la teva felicitat, com jo. Que només volen el teu record somrient, aquell que és acariciat en aquesta fotografia a tot color.

 

A tu, per ser tu, per formar part de mi.

Anuncios

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión /  Cambiar )

Google+ photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión /  Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión /  Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión /  Cambiar )

w

Conectando a %s